Dilluns, 3.5.2010 | 22:00h

‘Alícia al país de les meravelles’, un somni gris a la filmografia del director

Una altra cosa no, però Tim Burton sap com deixar petjada en els seus films. Alícia no és una excepció, tot i que el director ha estat inspirat en altres ocasions. Una revisió del clàssic, però amb una trama diferent de la del llibre, amb una Alícia prop dels 20 anys que torna a aquell País de les Meravelles que creu que va somiar quan era petita. Un intent fallit d'adaptació (?) que, excepte sobrada fantasia visual, no aporta gaire cosa més. Una història massa infantil que en mans d'algú com Burton hauria d'haver estat molt més.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Alícia té quasi 20 anys i la volen casar amb un noi a qui ella no estima. Marcada per la pèrdua del seu pare, Alícia fuig de la festa de prometatge i torna al País de les Meravelles. Els habitants d’allà la recorden, però ella creu que ho va somiar tot. Haurà de tornar a creure en ells, i en ella mateixa, per salvar-los de la tirania de la Reina Vermella.

Tim Burton s’inspira en les històries d’Alícia, de Lewis Carroll, per crear una espècie de seqüela del llibres amb un missatge obvi: retrobar-se amb un mateix i vèncer les pors per poder “créixer” i continuar endavant; ser valent i escriure el propi futur; no perdre l’esperit d’infant, etc. etc. etc. On queda aquell Tim Burton agredolç de d’Edward Scissorhands? En quina part del camí es va perdre el contacontes macabre de The Corps Bride? On és el genial i original director d’Ed Wood? No sé si Disney ha fagocitat part de la personalitat del director, si ell mateix considera que aquesta pel·lícula només l’ha fet per guanyar diners, si té problemes amb les muses, o, una pregunta encara més inquietant, si es que tots hem sobrevalorat el seu talent.

Fa molt de temps que el director no ens regala una petita joia. L’última va ser The Corpse Bride, inspirada de lluny per un conte gitano. Més tard va fer la correcta Sweeney Todd, el barber de Fleet Street, interessant però menys punyent del que s’esperava d’ell. Abans d’aquestes havia fet Charlie i la fàbrica de xocolata, una altra pel·lícula amable de la factoria Disney, maca i entretinguda, però falta de caràcter. I hem d’anar fins 2003 per veure Big Fish, màgica però oblidable. I abans, al 2001, Planet of Apes, una de les patacades més grans de la història del cinema. Els seus millors treballs els ha fet quan eren històries originals, creades per ell mateix, elaborades per les seves mans: Edward Scissorhands, Ed Wood y The Corpse Bride. Per què no continua en aquesta linia? Per què només es dedica a adaptar obres? Hem d’esperar que faci un treball digne del seu talent (o almenys del que creiem que té) per cada tres obres dolentes o menors?

La seva Alícia és una pel·lícula maca, però aquest no és un adjectiu adequat al nivell del que s’espera d’ell. Entraria en el grup de Charlie i la fàbrica de xocolata: films que sobre paper, a les obres originals, poden tenir un alt nivell de contingut adult, però que queden reduïts a treballs per tota la família, entretinguts i agradables, sí, però molt lluny del potencial que havia demostrat Burton en altres pel·lícules.

Un dels grans errors d’Alícia en el País de les Meravelles és l’elecció de la protagonista, l’actriu Mia Wasikowska. Poc carismàtica i sense cap mena de força interpretativa, la jove havia despuntat en la sèrie de televisió In Treatment, junt amb el veterà Gabriel Byrne, un cara a cara del que va sortir airosa i amb un futur prometedor, però que sembla haver perdut el nord (si es que mai el va tenir). Haurem d’esperar a veure-la a la nova adaptación de la novel·la de Brönte, Jane Eyre. Johnny Depp fa el mateix personatge que a Charlie i la fàbrica de xocolata però amb un maquillatge diferent. El seu protagonisme al film rivalitza amb el de la mateixa Alícia i s’estableix una amistat més aviat estranya entre ells. Algun moment del film indueix a error, sembla que s’hagin de donar un petó o declarar-se el seu amor. Els millors són els dolents o els “moralment laxes”: la Reina Vermella interpretada per Helena Bonham-Carter (una constant a les pel·lícules del seu marit), i el seu vassall, l’infravalorat Crispin Glover (l’inoblidable pare de Marty McFly a la trilogia Regreso al futuro). Anne Hathaway es posa en el paper de Reina Blanca, i en surt força ben parada.

Els efectes especials fan el seu comès, però en alguna escena deceben, es veu algun moviment robòtic o mal solucionat. No obstant, el món que s’aconsegueix crear és digne dels millor somnis.

Un film entretingut, per passar l’estona, simpàtic i per tots els públics, però molt per sota de la força creativa que ha mostrat Burton en altres ocasions.

1937 lectures Comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar

Mar Abella

‘Alícia al país de les meravelles’, un somni gris a la filmografia del director