Dimecres, 26.5.2010 | 22:30h

‘Ironman 2’, torna l’heroi més antiheroi

Més home de ferro, més acció, més personatges i més comicitat. ‘Ironman 2’ ho té tot per tornar a triomfar i, afortunadament, ho sap aprofitar per fer una seqüela més que decent. Tot i que l’efecte sorpresa de la primera desapareix, aconsegueixen mantenir l’espectador enganxat al seient amb dos dolents molt carismàtics i un Robert Downey Jr. nascut per interpretar aquest paper.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

D’acord, no és el Batman de Christopher Nolan, però, la veritat, tampoc pretén ser-ho. ‘Ironman 2’ és una adaptació festiva i per a tots els públics de les aventures de personatge del còmic. Com la primera part. Ni més ni menys.

Perduda la sorpresa inicial, el director i els productors sabien que necessitaven personatges (i actors) de pes per atreure als espectadors al cinema. I van escollir a Mickey Rourke (de nou al firmament gràcies a ‘The Wrestler’, amb nominació a l’Oscar inclosa) i Scarlett Johansson (de moda ara per moltes altres coses diferents a la interpretació); repeteixen Robert Downey Jr. i Gwyneth Paltrow, amb tensió romàntica inclosa (i dic romàntica i no sexual perquè la química entre ells dos deixa força que desitjar). M’agradaria reivindicar des d’aquí un altre personatge del film, el de Justin Hammer, interpretat per Sam Rockwell, un altre dolent a la pel·lícula que moltes crítiques i sinopsis del film obliden, i no sé per què. Tot i que el personatge del còmic no té res a veure amb ell –sobre paper és un vell i a la pel·lícula té la mateixa edat, més o menys, que Tony Stark-, l’actor teixeix alguns dels moments més divertits del film i la seva química tan amb Mickey Rourke com amb Robert Downey Jr. és innegable. Atenció al ball ‘wannabe Tony Stark’ del final (i no és un spoiler).

La trama en aquesta ocasió gira entorn dues històries, ambdues satèl·lits de Tony Stark: en una, el milionari ha de trobar un altre material que li faci de cor o morirà; i la segona, la història que amaga un científic rus que el vol assassinar.

Oblideu-vos de trames metafísiques i dubtes existencials. ’Ironman 2’ és pur entreteniment. Als defensors a mort del còmic no els agradarà pas: el problema amb l’alcohol que té Tony Stark sobre paper es tradueix al film com una gran borratxera a una festa a la mansió del playboy; la Vídua Negra, interpretada per Scarlett Johansson, és un personatge absolutament prescindible a la trama, només fa de nexe amb una altra història que no explicarem aquí, i ni tan sols això és creïble (dins la incredibilitat de tot plegat)… I exemples com aquests, un grapat. La batalla final contra el dolent deixa força que desitjar. Tot explota massa aviat, sembla que tinguessin pressa per acabar la feina. La història de Tony Stark amb el seu pare –per humanitzar el personatge, potser- també grinyola una mica. Tot i així, és un bon producte per passar una estona assegut a la butaca del cinema i oblidar-se dels problemes quotidians.

P.D. Quedeu-vos fins al final, espereu-vos a que acabin els crèdits. Com a la primera part, en aquesta també hi ha sorpresa.