Dijous, 13.8.2009 | 23:30h

'Up', cinema en majúscules

Els de Pixar demostren una vegada més que el cinema d'animació ha deixat de ser un gènere menor i que és capaç d'oferir històries a l'alçada de les expectatives dels més exigents.

( 1 vot )

Carregant...

Les cartelleres estivals solen estar desertes de bones pel·lícules. Fa dos anys, però, que Pixar ens fa creure que no totes les neurones fan vacances. L’estiu passat, la branca més esbojarrada de Disney ens va sorprendre amb ‘Wall-E’; aquest agost ens ha deixat fascinats amb ‘Up’, un film d’animació que mereix ésser reconegut com una de les joies, no només de la temporada (més aviat fluixa, per variar), sinó del cinema en general, del cinema en majúscules. Perquè els de Pixar han aconseguit fer una pel·lícula meravellosa en tots els sentits, deixant clar que el terme ‘cinema d’animació’ ha deixat de designar per sempre un gènere menor.

La història comença amb el senyor Carl Fredricksen, que acaba de quedar-se vidu. Troba molt a faltar la seva dona, car la seva presència ha marcat tota la seva vida. Acosat pels constructors de la zona i per la seva mateixa soledat decideix emprendre un viatge cap al paradís que havia somniat amb la seva mitja taronja. No preveia, però, que un petit boy-scout l’acompanyaria en tan sonada expedició.

Per començar, cal destacar que el fet que el protagonista sigui un avi de més de 70 anys, va ser una aposta molt arriscada. El nen, el gos i l’au exòtica són apostes segures pel públic infantil, però no és molt corrent veure un avi portant tot el pes d’una producció d’aquest estil. La jugada de Pixar, però, rau precisament en aquest canvi. Perquè aquesta no és una història només per nens, sinó que ho és també per adults, ja que, pels més grans, les aventures a la selva, que fan petar de riure a les criatures, només són una excusa per viure una història plena d’emocions properes i sentiments abrumadors.

Riure i plorar a parts iguals és difícil d’aconseguir sense caure en un sentimentalisme excessiu o en la broma fàcil. Pixar demostra que sí és possible: ‘Yes, we can’. I ho fan patent en els primers 15-20 minuts de metratge, que pels nens serviran com a contextualització de la vida del senyor Fredricksen i que pels grans significaran, ni més ni menys, que una punxada a l’ànima, que es transformarà durant la resta del film en un nus que s’instal·larà a l’estòmac i que no ens deixarà fins força després de sortir del cinema.

Amb ‘Up’, el cinema d’animació posa el llistó al mateix nivell que altres genères i demostren que una bona història ho és, i sense ‘peròs’, ja sigui amb ‘dibuixos’ com amb personatges reals. Ja els hi agradaria a molts directors de les pel·lícules anomenades ‘serioses’ aconseguir un producte la meitat de bo que aquest film...

Si no l’heu vist encara, correu al cinema més proper i prepareu-vos per riure, plorar, somniar i tornar a creure en l’esperança, les segones oportunitas i, com no, en el cinema.

870 lectures

3 comentaris

Imprimir

Enviar

3 - Elbita Barcelona 17 d'agost de 2009, 15.05 h	Aiii el sucreet, quina dolçor!!! Yo queria ir a verla pero como siempre hay lista de espera. Por cierto, ya he vuelto!
2 - Sucret Sabadell 14 d'agost de 2009, 08.40 h	Serveixi com a exemple, de l'emoció que desprèn UP, la següent dada: a la cloenda de la pel·licula, un cop amb els llums encessos, vaig acabar amb tots els kleenexs de la meva xicota. Gràcies per una ressenya tan acurada.
1 - Mireia Sanz 14 d'agost de 2009, 00.07 h	Preparada doncs quedo per somiar. Dubtava en anar-la a veure però ara mateix ja no m'hi puc resistir.

Mar Abella

'Up', cinema en majúscules

Els de Pixar demostren una vegada més que el cinema d'animació ha deixat de ser un gènere menor i que és capaç d'oferir històries a l'alçada de les expectatives dels més exigents.