Divendres, 21.8.2009 | 23:15h

'Enemigos públicos': quan tot no és suficient

El director Michael Mann s’atreveix amb una película de gàngsters lladres de bancs i policies al més pur estil clàssic. Gràcies a unes bones interpretacions, Mann dibuixa amb molt d’encert l’últim any de vida de l’enemic públic número 1 John Dillinger. Tot i així, el relat ens deixa una mica freds i la història ens apassiona més aviat poc.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

John Dillinger (Johnny Depp) va ser el lladre de bancs més famós durant la Gran Depressíó als Estats Units. Atracava bancs amb la seva banda en un temps rècord, es fugava de les presons i es gastava tots els diners en bons restaurants i roba elegant. Tot i ser un fugitiu de la justícia, la gent l’admirava com si fos una estrella de rock. Melvin Purvis (Christian Bale) va ser l’home encarregat de frenar el seu espiral d’atracaments per tot el país. Amb aquesta premissa, el director Michael Mann construeix a 'Enemigos públicos' el que va ser l’últim any de vida de l’enemic públic número 1 d’aquell moment.

John Dillinger va ser un personatge controvertit, ambigu i carismàtic i, per tant, molt atraïent per qualsevol escriptor; el guió del film es basa en el llibre de Bryan Burrough ‘Public Enemies: America’s Greatest Crime Wave and the Birth of the FBI 1933-1943’. Un caràcter com aquest requeria un actor capaç d’interpretar-lo de manera convincent. Johnny Depp, també un home carismàtic i amb caràcter propi, dóna vida al lladre (tot i que es tracta d’una interpretació menor dintre de la seva carrera), i, malgrat el seu savoir-faire, no podem evitar veure a estones més a l’actor Johnny Depp que al personatge que interpreta. Christian Bale és Melvin Purvis, l’atra cara de la moneda de Dillinger, i compleix amb el paper de policia entregat a la seva feina. El contrapunt amorós el posa l’actriu Marion Cotillard com a Billie Franchette, la dona que va enamorar al lladre, una de les millors intepretacions de tota la pel·lícula.

Una bona història, un bon repartiment i una bona dirección. No obstant tenir-ho tot, (“Lo queremos todo y ya”, como diu John Dillinger a la pel·lícula), el film no aconsegueix emocionar-nos. Els secundaris no estan ben dibuixats i s’hagués agraït veure una mica les personalitats dels altres lladres, molt famosos també en aquella època, així com la seva relación amb Dillinger. Potser hagués estat un encert retallar alguna escena d’ametralladores i casquets de bala volant a tort i a dret i intentar aprofundir una mica més en la part més humana (per dir-ho d’alguna manera) de la banda. La pel·lícula no se’n hagués ressentit. Les interpretacions principals són molt bones, però fàcils d’oblidar (excepte, potser, la de Marion Cotillard). La direcció i la història están ben treballades, però la manca de profunditat humana en els personatges principals dificulta qualsevol empatia per part de l’espectador, i sortim del cinema culpabilitzant-nos per no haver sentit el que creiem que hauriem d’haver sentit. Tot i això, és una pel·lícula molt recomanable, i no només com estrena d’estiu (molt per sobre de la mitja), sinó com a exercici de rememoració dels clàssics de gàngsters i policies.

Estrenes de la setmana

Aquesta setmana les sales del cinema acullen cinc pel·lícules noves. Lars Von Trier torna amb el seu polèmic ‘Anticristo’, un thriller psicológic amb Willem Dafoe i Charlotte Gainsbourg, que va guanyar el premi a la millor interpretació femenina per aquest paper a l’últim Festival de Cannes. La història gira entorn d’una parella que ha perdut el seu fill petit i que intenta fugir del dolor refugiant-se en una caseta al bosc. ‘El mundo de los perdidos’ es una altra estrena de la setmana, una comèdia sobre un viatge en el temps i l'espai protagonitzada pel còmic Will Ferrell i basada en una sèrie americana dels anys 70. Uma Thurman torna a les nostres pantalles amb ‘La vida ante sus ojos’ interpretant a Diana, una dona que no pot enfrentar-se al 15è aniversari de la massacre que va ocorrer a la seva escola. La pel·lícula tailandesa d’arts marcials ‘Ong Bak 2’ i la comèdia portuguesa ‘Dot.com’ completen l’oferta d’estrenes.

849 lectures Comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar

Mar Abella

'Enemigos públicos': quan tot no és suficient