Dimarts, 3.11.2009 | 19:30h

Sexe+mort+jueu+Nova York=Woody Allen

Woody Allen torna a ser Ell, -potser no aconsegueix el màxim del seu esplendor com a ‘Manhattan’, ‘Hannah y sus hermanas’ o ‘Misterioso asesinato en Manhattan’-, però sí torna a ser aquell director mordaç, de diàlegs ràpids, intel·ligents i divertits, i personatges immensament carismàtics. Després del despropòsit que va significar per la seva carrera ‘Vicky Cristina Barcelona’, Woody Allen torna a les seves arrels narrant una història d’aquelles que li agraden tant: de relacions, mort i sexe.

( 1 vot )

Carregant...

‘Si la cosa funciona’, títol del film, és el que sempre diu en Boris Yellnikov (Larry David), un home jueu que viu a Nova York, maniàtic, excèntric, mal educat, groller i, desafortunadament per uns quants, un geni. Boris trenca amb tot quan se’n adona que es mort, però no per cap malaltia, sinó que la seva vida, com la de tots, avança inexorable cap a un final. Després d’un intent de suïcidi frustrat –es llença per la finestra, però només es fa mal a una cama, i queda coix- es divorcia de la seva dona i se’n va a viure tot sol, amargat, apartat del món, esperant que arribi la seva hora. Una jove del sud (Evan Rachel Wood) molt simpàtica, innocent i força tonta, canviarà la seva vida.

El director Woody Allen construeix una història que gira al voltant dels tòpics que sempre ha desenvolupat en els seus treballs: la mort, el sexe, les relacions, els canvis i les transicions. Potser la història ens deixa una certa sensació de dejà vu, però es que hem d’entendre que Woody Allen sempre ha fet la mateixa pel·lícula, des del principi de la seva carrera, amb personatges i de maneres diferents, però els seus referents i neurosis sempre hi han estat presents. El segell del cineasta està imprès a tot arreu, fins i tot en el personatge principal, que es converteix en una ombra obscura, un alter ego malvat, de la personalitat d’en Woody Allen: neuròtic i maniàtic, però segur de sí mateix, malcarat, despectiu i amb una forta tendència a considerar-se força millor que els altres.

Es difícil saber fins a quin punt en Boris Yellnikov difereix molt o poc de l’actor que l’interpreta, Larry David, guionista i creador de l’exitosa sèrie ‘Seinfeld’ i, actualment, artífex de ‘Curb your enthusiasm’ – mal traduïda aquí com ‘El show de Larry David’-. No crec, i això és una gran hipòtesis i opinió personal, que el Larry David persona sigui tan… Woody Allen, però sí crec en la similitud entre ell i el personatge en quant a la força amb la que expressa les seves conviccions i, perquè no dir-ho, en una personalitat una mica pagada de sí mateixa. És a dir, que dubto molt que Larry David tingués gaires problemes en interpretar a Boris Yellnikov.

Com totes les pel·lícules de Woody Allen, aquesta també n’és una d’aquelles que se’n diuen de personatges i, la veritat, és que cap dels que apareixen té desperdici. La noia jove és un cop d’aire fresc tant en la vida de Yellnikov com en tot el film. La seva mare (Patricia Clarkson) i el seu pare (Ed Begley Jr.) fan perdre a Boris tot el protagonisme que podia haver desenvolupat. La química entre tots ells és innegable. Potser el personatge del noi jove – i no diré res més per no spoilejar- és el que està pitjor construït, però tampoc aporta gaire cosa al film i no ens preocupa.

Rodada en ambients comuns, sobretot pel director, ‘Si la cosa funciona’ funciona de veritat. Potser no és el millor Woody Allen, aquell mal anomenat “dels bons temps”, però aquest film ens fa tornar a creure en el cineasta i en les seves històries, tan característiques i pròpies. Brindem per ell amb un bon manhattan.

809 lectures Comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar

Mar Abella

Sexe+mort+jueu+Nova York=Woody Allen