Dimarts, 17.11.2009 | 21:45h

‘Julie&Julia’: Bon appétit!

Una altra pel·lícula sobre cuina? Una altra, sobre una història de superació personal? Una altra vegada el mateix de sempre? La resposta es sí a les dues primeres preguntes, i un no, més aviat ambigu, a la última. És important per un treball que aporti alguna cosa nova, per minsa que sigui. En aquest cas, ‘Julie&Julia’ no només ens ofereix una gran interpretació de Meryl Streep sinó que, subversivament i fora de la trama principal, ens dóna la possibilitat de veure dues relacions de parella allunyades dels cànons de guerra de sexes que tant agraden a Hollywood. I això sí que és nou, per variar.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Julia Child, nord-americana, va estar vivint a París una temporada, car estava casada amb un diplomàtic que viatjava molt. Allà va aprendre a cuinar receptes franceses i va decidir escriure un llibre per americans sobre com cuinen al país gal. Aquest receptari ja va, actualment, per la 49a edició. La seva història es part de la trama de ‘Julie&Julia’, un film basat en dos casos reals: el de la pròpia Julia Chile (Meryl Streep), i el de la Julie (Amy Adams), una noia que no acaba de trobar el lloc al seu món i que decideix fer totes les receptes del llibre de Child i escriure un blog explican-t’ho.

Primer de tot, una advertència: si teniu gana, no us la mireu. Us recomano que tingueu el pap ben ple quan us assegueu a veure aquest treball de rebosteria. I segon: mireu-vos primer algun vídeo de la vertadera Julia Child a YouTube, així sabreu apreciar la interpretació de la gran Meryl Streep. El que heu d’esperar d’aquesta pel·lícula és una història senzilla, simpàtica, a vegades un mica empalagosa i amb un nul efecte sorpresa, excepte potser, precisament i paradoxalment, per la seva efectivitat. La directora Nora Ephron (‘Tienes un e-mail’, ‘Algo para recordar’), acostumada a ficar-se per selves romàntiques, teixeix en aquest cas una història de dones, sense ser feminista, i de dues parelles, sense jugar al gat i gos. I aquesta visió, que no nova, però si poc freqüent, s’agraeix molt. Fugint de la llàgrima fàcil, però sense renunciar a cert component dramàtic, Nora Ephron explica un parell històries a dos temps diferents sobre dues dones que busquen, ni més ni menys, que la felicitat. I que aquest viatge de recerca passi per trobar allò que els manca més enllà de l’home ideal –que en realitat ja tenen- tipus ‘Sexo en Nueva York’ també és important per un públic femení acostumat a que l’ametrallin amb el rotllo del ‘príncep blau’ i/o un feminisme agressiu a l’hora de ser feliç. El que més es pot valorar d’aquesta història -a part del (típic) missatge de superació personal i constància- és precisament la relació que mantenen les protagonistes amb les seves parelles, amb els seus alts i baixos, d’una manera versemblant i amb un bagatge emocional més enllà de la passió del primer petó. De la mateixa manera, s’intenta desplaçar una mica el missatge de ‘els teus somnis es poden fer realitat’ des de la vessant exagerada (i impossible) a la que ens tenen acostumats els estudis de cinema nord-americans a una altra més real, canviant aquella consigna per ‘els teus somnis estan a tocar', gramaticalment molt semblant però abismalment diferent. Res pot ser més difícil que treure els ossos a un ànec. Paraula de Julia Child. Bon appétit!

2309 lectures Comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar

Mar Abella

‘Julie&Julia’: Bon appétit!