Guy Ritchie és Guy Ritchie. Tots sabem el que això implica. Que s’hagi atrevit a manipular, i recuperar per les masses, un personatge clàssic i híper carismàtic com el que va inventar Sir Arthur Conan Doyle té mèrit. Ara bé, si en nom de la modernitat, la re-invenció i la originalitat es perverteix l’essència del personatge, tot plegat deixa de convertir-se en un homenatge o un intent d’apropiació i revisió conceptual per esdevenir poc menys que un film per ‘menja-crispetes’ que no han llegit mai res sobre el detectiu. Això sí, la pel·lícula entreté. I molt.