En un panorama cinematografo-romàntic desolador arriba un film “diferent” que, tot i jugar amb els tòpics de l’amor (amb Shakespeare i Disney està tot inventat), s’alça d’entre els altres treballs per la seva manera entretinguda de narrar, pel final contrari al conte de fades de sempre, per les modernes referències musicals, per les divertides picades d’ull al cinema clàssic i per un missatge que qualsevol col·lega ha donat a un altre en alguna ocasió “Supera-ho. Hi ha més peixos al mar”.

Una pel·lícula sci-fi, més aviat fluixeta, que compleix amb el que promet, és a dir, ben poca cosa. Escenes d’acció a dojo, salts mortals, tecnología futurista i un missatge ben intencionat sobre la humanitat composen un film dirigit per Jonathan Mostow, que continua sumant treballs dolents.

‘Malditos bastardos’ es, sí, una altra pel·lícula de Quentin Tarantino. Del gran Quentin Tarantino. Els seus millos trucs, les seves múltiples picades d’ull i homenatges, i el seu amor pel cine queden plasmats de mil i una maneres en la que, potser, i segons ell mateix en persona, sigui la seva obra mestra.