Què hi ha darrere el test?

Busqueu dues paraules que, juntes, sonin bé i tinguin un sentit amagat en la seva unió.

Una possible resposta és Espaldamaceta, o el que és el mateix: José Juan Gonzalez. Una veu que no sona només bé, també acollidora, melancòlica, brillant. I el protagonista té un sentit per ell sol, en la seva sobrietat en el vestir i en el seu “desparparpajo” parlant. Però on realment s’amaga un sentit de grans magnituds és en les seves cançons; les lletres són sovint tant tristes i profundes que desperten i ataquen el nostre Jo més sensible i vulnerable.

( 2 vots )

Carregant...

Espaldamaceta al jardins de l'edifici històric de la UB

Espaldamaceta va oferir un concert gratuït als jardins de la UB emmarcat dins del cicle “Els vespres d’els juliols” que té lloc a la facultat de filologia de Plaça Universitat fins el 23 de juliol. El concert començava amb el No hay por qué sufrir tanto por amor davant d’un públic familiar i nombrós reunit al voltant de l’antiga figura del cantautor, que com ha quedat demostrat no ha passat de moda. Els jardins de la UB van ser un escenari perfecte per potenciar encara més el magnetisme d’aquest mestre de mates. Els assistents seiem a terra i quedàvem bocabadats davant la força de la despullada guitarra de cordes de nylon i la veu forta i delicada d’Espaldamaceta, un home enèrgic, divertit i entranyable.

Entre el públic hi havia vells coneguts del tarragoní, a la primera fila l’escoltaven dos membres dels Manel als que va dedicar la versió de Dona estrangera. No ens atreviríem a dir quina de les dues versions ens agrada més, però queda clar que la d’Espaldamaceta és excel·lent perquè la interpreta a mode d’antítesi a l’original, contraposada a la felicitat vitalícia que evoquen els barcelonins Manel. Una altra versió brillant que es va poder sentir dimarts als jardins de la UB va ser Mil millones de veces dels Planetas, que per cert, està inclosa en el nou EP “Cae algo al suelo”.

El Petit de Cal Eril també estava entre el públic però el mestre el va fer sortir a la pissarra...El de Guissona va atrevir-se a pujar al també petit escenari per tocar la cançó tradional Ton pare no té nas.

I ens preguntem, què s’amaga rere el test? Les seves cançons parlen de desgràcies, de sentiments poc amables, d’una vida complicada. Necessitem cançons tristes per saber quan estem contents. La tristesa o els sentiments foscos són a vegades tan purs que només sentint-los en forma de cançó i a la veu d’Espaldamaceta es converteix en plaer.

Playlist: