Dimarts, 22.9.2009 | 18:00h

Idiotés!

Del grec idiotés, utilitzat per parlar d’aquells que no participaven de la vida pública de la polís, preocupats únicament pels assumptes privats.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Respectant totes les diferencies i amb la prudència de saber com d’agosserat és fer una comparació amb tants segles de diferència, afirme que abunden els idiotes. I es que si utilitzem aquest mot tal i com ho feien els grecs, arribem a aquesta conclusió. La polis grega en quant a organització de l’activitat pública és un model del que es poden extraure lliçons molt valides.

Fent un paral·lelisme amb l’esfera local, els veïns d’una localitat es preocuparan pels assumptes que a tots interessen per a contribuir a una millor convivència. Així de senzill. “El bon funcionament del meu poble repercutirà en el benestar de la meva família”, un raonament molt lògic que no té massa èxit.

En canvi el que està de moda es més be el contrari. Assabentar-se del que ocorre, preguntar, escoltar, reforçar, debatre, manifestar-se, escoltar, es a dir, participar pareix ser una feina massa dura únicament a l’abast d’aquells que esperen traure algo a canvi. Els idiotes creixen com una plaga, que corre el risc de convertir-se en pandèmia i acabar matant la ja debilitada democràcia.

Contagiar-se dels idiotes, és cada cop més fàcil. Els polítics ens intenten vendre que no exiteix el gris, que les coses son blanques o negres, que estas amb ells o contra ells. El seu objectiu és que s’empassem tots els inputs ideats pels seus grups de comunicació i si hi ha sort i algun ens toca de prop, aleshores que els jurem amor etern. Tornant a l’antiguitat, hem de deixar de lloc els polítics seguidors de Quinto, germà de Cicerón, autor del Brevario de campaña electoral, una carta en la que tal i com és ja costum, aquest explicava com enganyar al poble per tal de guanyar les eleccions. Com veiem, açò no ve d’ara.

La política actual pareix ser l’únic àmbit en el que la competició de diverses parts per tal de vendre un producte o servei no repercuteix positivament en el consumidor. L’elector té la sensació de trobar-se davant d’un monopoli.

Tot i això, soc dels que pense que el remei ha de vindre dels polítics; i els corresponents grups de comunicació, son ells els que ens han de subministrar l’antibiótic contra la plaga d’idiotes. Els mecanismes d’accoutability han de tornar a ser peça clau en els idearis dels polítics. El rendiment de comptes és necessari per tal de que els ciutadans recuperen la confiança en la política i que, com en la polis grega, únicament siguen una minoria els idiotes. La participació dels ciutadans en la vida pública farà que els polítics es posen les piles.

La democracia té molts errors, moltes traves, i moltes imperfeccions però "La democracia és el pitjor sistema polític; amb excepció de tots els altres que s’han intentat". Sir Wiston Churcill.