One way or another

Temporada estival amb poques novetats, i millor moment per encetar una secció fixa dedicada a conèixer el millor del pop, rock i soul dels nostres temps… o dels temps dels nostres pares. Estrena el ‘Revisions’ tot un clàssic del punk–rock: ‘Parallel Lines’ (1978), de Blondie.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Viatgem fins el 1978, a Nova York. Si ens passem pel club més cool del moment, el CBGB, ens trobarem, segurament, amb grans personalitats de la música que comencen a cridar l’atenció del públic. Entre elles, la poeta Patti Smith, els trencadors The Ramones o els punk–pop-rock (com definir–los ?) Blondie.

Deborah Harry, cantant principal del grup, va entrar a les llistes d’èxits sent ja tota una dona. Havia treballat com a cambrera i fins i tot com a conilleta Play Boy. Abans de formar el que seria el seu grup definitiu, Debbie havia format part ja d’una banda de Folk-rock i del grup The Stilittoes. Però va ser amb Chris Stein, amb qui va iniciar una relació sentimental, amb qui sorgiria la idea del nou grup. Blondie, que deu el nom al color de cabell de la cantant, va néixer a l’escena independent neoyorquina a meitat dels 70. El grup, que tenia poca experiència als escenaris, va començar a actuar a la famosa sala de concerts CBGB, on al principi ningú semblava apostar per ells. Amb el pas del temps, però, els nois van abandonar el seu punk-rock inicial i van optar per incloure a les seves cançons melodies més pop i ballables.

Després d’alguns singles d’èxit amb els seus dos primers treballs, "Parallel lines" va pujar a les llistes d’èxits de tot el món, especialment als Estats Units, la Gran Bretanya i el Japó. Deborah Harry s’havia convertit ja en una icona de moda mundial, i l’èxit i la pressió van abocar-la al món de les drogues juntament amb el que encara era la seva parella, Chris Stein, el guitarrista principal de la banda.

Als grans èxits de Blondie aconseguits entre finals dels 70 i principis dels 80, els va seguir una època dura pels components del grup. Després d’abandonar l’heroïna, Chris Stein va desenvolupar una malaltia genètica de la que semblava que mai sortiria. Debbie va dedicar-se a cuidar-lo i Blondie van desaparèixer del mercat durant una bona temporada. Anys després, Deborah Harry va tornar als escenaris amb un parell de discos en solitari, però no va ser fins al llançament del nou treball del grup, el 1998, quan de nou arribaria l’èxit mundial amb el seu single "Maria", un tema potser massa sobrevalorat, però.

Tornem ara a la CBGB, sóm al 1978 i Blondie presenten el seu tercer llarga duració, "Parallel Lines", un treball que suposa un abans i un després en la seva carrera, no només pel seu èxit sino també per la fusió de nous estils que s’adopta."Hanging on the telephone", "Sunday girl" o "Heart of glass" són alguns dels seus singles més aclamats. El punk deixa pas aquí a ritmes més pop i disco, i l’èxit del "cor de vidre" ens trasllada de la bruta (i de vegades decadent) sala CBGB a una de les icones de l’època, el mític Studio 54. El millor exemple de tot el que hauria d’arribar després. El disc de més èxit de Blondie, i una joia musical plena de matisos.

TRACKLIST

Cara A: