Christina Rosenvinge conquista el Luz de Gas

 La cantant madrilenya ofereix un concert únic acompanyada per Charlie Bautista, Chris Brokawh i Raül Fernández (Refree)

( 1 vot )

 Carregant...

Christina Rosenvinge a Luz de Gas

Acostumats a veure-la damunt l’escenari, sempre en concerts íntims però sempre “allà dalt”, amb potser menys paraules de les que ens agradaria… ara ens la trobem així, en un muntatge més acústic i acompanyada només per tres músics igual de talentosos que ella: l’americà Chris Brokawh, la seva mà dreta, Charlie Bautista (sempre sublim) i Raül Fernández, conegut per aquí com Refree.

No es tractava de repetir el que vam veure a la Sala Apolo aquest mateix any amb motiu del fi de la gira de “Tu labio superior”. Del que es tractava aquí era de crear atmòsfera amb el públic, d’aprofitar per arriscar-se  amb les versions i les darreres composicions, i de que el públic digués la seva.

La Sala Luz de Gas s’havia vestit per a la ocasió: llums baixes i catires formant un amfiteatre. Un piano de cua, tres guitarres, una percussió més aviat sugerente, una harmònica i una flauta travessera.

I així, de nou, Christina ROsenvinge ens va tornar a conquistar. Primer, com ho havia fet ja abans, amb temes del darrer disc (“Eclipse”, “Nadie como tú”, “La distancia adecuada”, especialmente aclamada, “Anoche (el puñal y la memoria)” o “Negro cinturón”. Després, amb algunes habituals dels seus darrers concerts (“A contrapelo” o “Eco”, una història d’amor amb aires trobadorescos que va treure una llàgrima a més d’un dels assistents; amb velles composicions abandonades com aquells “As the wind blows” o “Green Room” del disc “Frozen Pool” i, fins i tot, presentant-nos una mica de les composicions pròpies dels seus companys d’escenari, amb especial menció a la versió de la Velvet Undergorund que van marcar-se de la mà de Chris Brokawh –apoteòsica- o el tema de Refree interpretat per la Christina íntegramente en català.

Per si aquests no fossin arguments suficients, encara els quedava un AS a la màniga la interactuació. Ja se sap que qui va a veure-la actuar, básicamente, sent una profunda admiración per ella, i és que aquí no hi ha termes mitjans. Agraïments per “ser la millor compositora del pais” o per la “coherència de la seva carrera musical” no van deixar de succeïr-se.

Una actuació irrepetible que només un petit nombre d’espectadors va poder gaudir dijous durant quasi dues hores a la Sala Luz de Gas. I tot això, per convencer els que ja estaven convençuts, per enamorar els que ja estaven enamorats i per emocionar tota la sala amb 4 paraules i 4 melodies. I això no ho pot dir tothom. 

1105 lectures       Cap comentari

Imprimir       Compartir       Enviar