Dimarts, 30.3.2010 | 11:15h

Yes, we health

Barack Obama ha aconseguit tirar endavant la reforma sanitària que permetrà a 32 milions de nord-americans accedir a la sanitat pública. L'efecte Obama, doncs, sembla existir.

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Quant mesos enrere, Barack Obama va guanyar les eleccions nord-americanes, una onada d’optimisme va aflorar en tots aquells qui guarden minses esperances vers la democràcia i la política. Un home negre i amb una fortíssima olor a aire fresc jeia les natges al tro de poder més gran del món. Ara bé, aquestes mateixes esperances van comença a diluir-se per la no arribada de tants i tants canvis promesos. Les reformes s’endarrerien i les mesures proclamades sota el ‘yes we can’ no acabaven d’arribar. I molts van començar a baixar-se del carro. Els descreguts tornaven a la seva condició rutinària.

Tanmateix, la setmana passada Obama va aconseguir, per fi, deixar una empremta real a la política dels EUA. La Cambra de Representants va aprovar la reforma sanitària; la proposta demòcrata més ambiciosa de la legislatura i que quatre expresidents com Truman, Johnson, Nixon i Clinton no havien mai aconseguit portar a terme. Per un estret marge de vots, els demòcrates van tirar endavant la proposta que permetrà a més de 30 milions de nord-americans accedir a la sanitat pública.

El bo del cas, però, és la forta divisió pública que s’ha produït vers aquesta reforma a la societat dels Estats Units. Aquesta, que pretén garantir l’accés a la sanitat a més població que l’actual, contava amb un rebuig superior al 40%. Difícil d’entendre? Sí. Imagino que a l’Estat espanyol, un gran partit progressista proposés la gratuïtat dels medicaments, per exemple. Llavors, el gran partit conservador, engegués una gran campanya contra la mesura adduint que això augmentaria la despesa pública i es coartaria la llibertat d’elecció dels ciutadans. I tot plegat aconseguís un suport entre la població de gairebé la meitat dels ciutadans. Sembla impossible oi? Així mateix, posant-nos imaginaris, inventem una situació futura on un partit crees una propaganda per demanar que no es negociï amb una banda terrorista perquè aquesta deixi d’exercir la violència. Una formació política negant el diàleg com a mesura de resolució de conflictes, atorgant la única validesa a la via policial, i aconseguint el suport majoritari de la població. El que dèiem, inimaginable.

Doncs bé, tornant al bo d’en Barack, que finalment s’ha sortit amb la seva, dir que la reforma, que costarà 940.000 milions d’euros, s’amplien els programes sanitaris per a pobres per a persones amb rendes inferiors als 17.000 $ (sent 39.000 $ per a famílies de quatre membres), i els programes dedicats a la gent gran inclouran despeses farmacèutiques que abans no cobrien.

Així, tots aquells qui havien desat a la paperera de reciclatge la imatge d’Obama feta per Obey en tres colors, podran recuperar el seu JPG. I Antoni Bassas, des d’un Washington que no hauria d’abandonar mai, podrà tornar a lluir, amb somriure XL, el mític cartell de ‘Latinos for Obama’.