Dimarts, 22.12.2009 | 23:15h

Estic una mica cagat

Els continuats episodis de creativitat demagògica i ficcional de la caverna mediàtica espanyola no fan altra cosa que sovintejar els meus viatges al lavabo. Sento el gèlid tacte de la tassa de vàter i m'encomano.

( 1 vot )

Carregant...

Els feligresos de l’APM sabran ràpidament de què parlo quan faci referència a l’imatge d’un aficionat del Barça, assegut al seu seient de l’estadi, que aparta la mirada dels seus binocles i li diu al periodista que l’entrevista “estic una mica cagat.” Doncs aquest home, amb la por al cos enmig d’un partit, m’ha vingut al cap forces vegades durant els darrers dies. I ho ha fet cada cop que veig imatges i sento discursos de la tant ben batejada caverna mediàtica espanyola.

Parlo del programa matinal de la televisió pública madrilenya on una presentadora que fa traspassar l’olor a ranci a través de la pantalla dirigeix una tertúlia on s’utilizin símils entre Goebbels i polítics catalans (potser la lectura us ha fet passar per alt, sense digerir la paraula televisió pública, és a dir, pagada per tots). Parlo, també, de la presidenta de la Comunitat de Madrid acusant públicament a un presentador de televisió d’haver provocat la pallissa que ha patit el senyor Hermann Tertsch, un periodista que escriu i pensa amb la dreta. La pròpia policia ha conclòs que Tertsch va rebre una batussa en un bar, de matinada, per haver molestat una senyora que anava acompanyada del seu marit. I, finalment, parlo també de senyors com Jiménez Losantos que, textualment, acusen a ERC de guardar armes de terroristes a les seves seus. Encara que en aquest darrer cas, la justícia fabrica episodis de cinisme estratosfèrics, i un jutge ha fet pagar a Losantos 300.000 euros a Esquerra en concepte d’indemnització per difamació. Aquesta mena de notícies s’haurien d’acompanyar, als diaris, amb un mocador de paper, per facilitar l’onanisme plaent dels qui les llegim.

Doncs després d’esmentar només tres esquitxades d’aquesta caverna retorno a l’aficionat al futbol que, apartant la vista dels binocles, reconeix estar una mica cagat. Perquè jo també ho estic, encara que no tinc prismàtics. Però només puc sentir por quan aquesta mena d’episodis es produeixen dia a dia. Abans em preocupava que algú permetés aquestes coses. Ara m’acollona que aquestes coses passin i, dissortadament, es segueixin. Perquè els nazis no em preocupen, m’espanta que hi hagi gent que els voti. I no són només joves sense pèl i sense cervell al cap, sinó taxistes, funcionaris, fruiters, banquers, pagesos, paracaigudistes, dissenyadors de segells i, malauradament, també periodistes. Estic una mica cagat.

1044 lectures Comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar

Òscar Villalibre

Estic una mica cagat