Dimarts, 6.10.2009 | 23:00h

“Estudi, factors i maneig del cultiu de la xufa”

Recentment diversos informes encarregats per la Generalitat, de dubtosa i curiosa utilitat, han estat centre de polèmica en boca de diversos mitjans de comunicació. La mala gestió del Govern en aquest afer, però, no ha d'amagar algunes males pràctiques periodístiques i el sovint que s'entenen malament les coses en aquest país.

( 1 vot )

Carregant...

“Disseny de parxís i puzzle de la caseta de cartró retallable”, “ Seguiment de l’escarbat de les palmeres”, i “Estudi, factors i maneig del cultiu de la xufa”. Aquests tres títols podrien semblar aquelles oracions que a l’escola ens feien analitzar sintàcticament on sempre posàvem Complement Directe enlloc d’Atribut oblidant-nos del verb transitiu. Però resulta que tots tres son els títols que encapçalaven informes tècnics encarregats per la Generalitat durant l’any 2007. La llebre va saltar fa uns quants dies quan diversos mitjans de comunicació van destapar que durant aquest any el Govern català havia encarregat una sèrie d’informes de poca o nul·la utilitat i que havia pagat, lògicament, amb diners públics. És a dir, de tots. (Tots significa la veïna que no saluda a l’escala, un servidor, el president del Parlament i el sense sostre que compra un Cantábrico al Pans & Company).

Així, a primer cop d’ull, ens trobem davant una d’aquelles notícies sucoses; aquelles on més d’un periodista li deu tibar el pantaló i els calçotets quan li arriba a les mans. I és lícit que així sigui. Però un ha de buscar indicis més o menys clars abans de començar a descordar la bragueta o publicar alguna cosa. Perquè resulta que la informació del principi és certa, però els matisos són tant bastos que la dilueixen. En aquest sentit, el conseller d’Economia, Antoni Castells, va comparèixer al Parlament per parlar d’aquests informes. Per presentar una auditoria que s’havia encarregat al respecte. Aquesta va prendre una mostra de 300 exemplars i els va analitzar, d’un total de 2.961. Es van agafar aquests perquè són els més conflictius en termes monetaris. Doncs bé, de la mostra 49 són discutibles, ja sigui per cars, innecessaris o perquè els podria haver fet personal de l’Administració.

La primera conclusió, doncs, és que les coses no es van fer tan bé com s’hauria. S’han malgastat fons públics, però el Govern detecta un error i encarrega una auditoria. I això ens porta a dues qüestions. Primera, aquells a qui l’oposició els crema les bossetes del te, que s’omplen la boca criticant ara, quantes auditories com aquesta van encarregar durant els vint-i-tres anys que van governar? I la segona, alguns mitjans tenen masses ganes de pintar de groc les seves pàgines, vessant acusacions a tort i a dret?

Aquesta segona reflexió me l’ha servida l’estimada senyora Pilar Rahola, quan ahir des de TV3 va començar a carregar contra la consellera de Salut, Marina Geli, per un informe on, sembla ser, es preguntava sobre la seva imatge als nens i nenes catalans. Passades vint-i-quatre hores, el senyor Josep Cuní (no dic estimat perquè ja s’estima prou ell mateix) li ha ensenyat davant les càmeres l’esmentat informe. Resulta que aquest es pot veure a la web de la Generalitat des de fa mesos i l’apunt que va fer la senyora Rahola resulta que apareixia en un paràgraf, d’una pàgina, d’un total de quaranta-dues. Per tant, la “periodista” tenyida de ros va humitejar les seves crítiques abans d’hora i, com ha acabat reconeixent, sense haver llegit ni una coma del maleït informe.

Així doncs, com diria aquell, tots més tranquils. No deixem sortir el periodista d’investigació, metge o seleccionador de futbol que diuen tots portem a dins, i que hom pot trobar cada matí al bar de sota casa.

451 lectures Comentaris

Un comentari

Imprimir

Enviar

Òscar Villalibre

“Estudi, factors i maneig del cultiu de la xufa”