Dimecres, 5.8.2009 | 12:45h

Paella d'anxoves i vestits cars

La trama de corrupció que ha esquitxat al president valencià, Francisco Camps, sembla que ha arribat a la seva fi. La justícia valenciana ha decidit no seguir investigant i el possible cas de corrupció es quedarà en això, possible. Tot plegat donant arguments a aquells que cada dia es senten menys representats i més desafectes amb el sistema polític que ens governa.

( 2 vots )

Carregant...

Aquells qui posseeixen un incomprès i incògnit interès per la política, moltes vegades s’han vist defensant els polítics que ens fan de governants; intentant desfer aquella imatge del polític com a personatge grotesc, interessat i corrupte. La meva persona pot incloure’s en aquesta tipologia, ja que sovint he trobat a la meva boca paraules demanant cert reconeixement per la classe política que, almenys suposadament, ens representa.

Així mateix, i si les coses no canvien, seguiré sent d’aquest dissonants, que enmig d’una conversa de colze sobre una barra o de mà remenant un cafè, defensen als polítics en tant que professionals. Trauré brillantor als arguments que s’emparen a la desconeixença i a l’ús abusiu del tòpic, tot acceptant que és clar que hi ha casos particulars, però com ocorre a totes les feines. I ho seguiré fent, però amb exemples jugant de nou en la meva contra. Notícies que tinten els diaris i que et mosseguen una mica més aquella il·lusió farcida de bondat amb cert olor recent sortit de la facultat.

I és que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha decidit arxivar la causa contra Francisco Camps. El president valencià es va veure implicat en una trama de corrupció, anomenada Gürtel, que esquitxa a altes esferes del PP. Camps va rebre uns vestits com a regal d’un empresari. Suposadament, aquests eren regalats a canvi de favors polítics. El supòsit, però, es quedarà en això, perquè a falta de que el Tribunal Suprem ratifiqui aquesta decisió, el jutge de torn no ha considerat això com a delicte i, per tant, Francisco Camps no haurà de seure al banc dels acusats.

Ben mirat la història resulta rocambolesca. Un vodevil amb tots els ingredients de l’opereta tant típica del llevant espanyol. Perquè després de ser acusat, Camps surt tranquil·lament dient que els seus vestits se’ls paga ell. A més, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, no tan sols no nega els fets sinó que els legitima dient que no és delicte. Afegint, arribant a confeccionar el que sembla una broma, que el president de Cantábria regala pots d’anxoves a alguns polítics, com José Luis Rodríguez Zapatero, quan va a visitar-los. Si les anxoves no són delictives, els vestits tampoc.

Això és així. Un president d’una Comunitat Autònoma es veu involucrat en una trama de corrupció. El partit al que pertany no nega el fets, i es dedica a desviar l’atenció mediàtica amb absurds debats que, estúpidament, aconsegueixen el seu objectiu. I un servidor es queda amb un nou argument en contra de la seva croada en defensa del polític, com espècie desprotegida. Escurant tasses de cafè, sense saber què afegir als atacs cada cop més raonats, i apuntant una desil·lusió més a la seva llista d’incògnit final.

363 lectures

4 comentaris

Imprimir

Enviar

4 - Òscar Villalibre 7 d'agost de 2009, 07.44 h	Hola Vier, doncs sí, elements corruptes n'hi ha arreu. Però no defenso tant als polítics sinó a les seves professions. Perquè he vist el dia a dia, els fogons de la política, i t'emporte sorpreses. Jo vaig ser el primer sorprès al veure les hores que treballaven. I de corruptes i incompetens, malauradament, també n'hi ha a cada feina que puguis imaginar. Imagino.
3 - Vier Barcelona 6 d'agost de 2009, 22.29 h	Fets com aquest es produeixen constantment per tota la península. Com t'ho fas per seguir creient en aquesta colla de lladregots? I per defensar-los!?
2 - Òscar Villalibre 5 d'agost de 2009, 18.36 h	Hola Jaume, la teva proposta de fer un servei polític obligatori em presenta més bondats de les que racionalment voldria. Llàstima de les obligacions d'aquest tipus, que solen caure pel seu propi pes. Però, efectivament, tots hauríem de veure i viure una mica més de prop el que consisteix fer política.
1 - Jaume Barcelona 5 d'agost de 2009, 14.55 h	Estimat Òscar, sovint jo em trobo també en la mateixa situació que ens descrius i, et dono tota la raó, no tenim una postura gens fàcil de defendre. Últimament m'agrada argumentar que la tasca del polític hauria de ser obligatòria per a tots els ciutadans durant un temps determinat. Tal i com si del servei militar es tractés. Que, per exemple, durant un parell d'anys haguessis d'anar a defensar els interessos dels teus davant de la resta del poble... Potser aleshores repartiríem les ... Llegir més

Òscar Villalibre

Paella d'anxoves i vestits cars