Dimecres, 16.9.2009 | 00:00h

Petons amb llengua

El referèndum sobre la independència d'aquest passat diumenge a Arenys de Munt ha posat, de nou, vells tòpics sobre la taula i reflexions que fan olor a suat. Les diferents reaccions despreses, algunes cavernícoles, fan esmolar l'enginy del qui les pateix.

( 1 vot )

Carregant...

0 false 18 pt 18 pt 0 0 false false false

Les antenes parabòliques permeten retallar distàncies i les autopistes de la informació ens porten a paratges inhòspits. Així, avui en dia, hom pot veure plàcidament com des de la televisió pública de Madrid, uns tertulians es mofen del referèndum celebrat a Arenys de Munt sobre la independència. Se’n riuen que alguna gent perdi el temps (al seu parer) en banalitats del tamany d’aquesta. A més, es dediquen a posar èmfasi en un vídeo on apareixen diversos arenyencs renegant en castellà. Les paraules se’ls entretallen, als tertulians, mentre s’empassen el riure per independentistes que disparen quatre insults en castellà.Un cop acabat l’episodi de renecs i despropòsits entren més a fons en la qüestió i comencen a plantejar-se sobre la idoneïtat d’immersions lingüístiques i altres conceptes de difícil pronunciació. Un dels tertulians arriba, sense gaires complicacions, a la conclusió de que perquè els espanyols han de pagar amb els diners estatals capricis folclòrics com la televisió pública catalana. Al cap i a la fi, els catalans acaben insultant en català.

Tot plegat apareix a TV3 recollit en un programa en clau d’humor. I sort d’això. Perquè la mala sang que es podria produir serviria per malmetre una bona ‘morcilla’ de Burgos. Mentre la televisió de casa passa a una altra cosa, hom pot pensar en com respondre a estupideses com aquesta. Cal caure en fer servir el cap enlloc dels genitals per articular una resposta. Però, és necessària la resposta? Després de posar el cap sota una aixeta d’aigua freda, segurament se’ns formarà un no a la boca.

En definitiva, i amb tal embolic de pantalles de televisió, m’ha vingut al cap un home d’Arenys de Munt que va sortir aquest dilluns a un Telenotícies de TV3. A la pregunta de què havia votat al referèndum, el subjecte responia que havia votat a favor de la independència. Perquè ell viu a Catalunya i creia que això seria bo pel país. Bo per ell. Pensava en els seus interessos. Llavors un servidor reflexionava sobre què haurien d’emetre aquest home parlant a la televisió pública madrilenya. A més l’entendrien, perquè parlava en castellà.