Dimarts, 18.8.2009 | 22:45h

Portes i finestres (nòrdiques)

Al complir-se cent dies del Govern de Patxi López a Euskadi potser cal reprendre alguns interrogants que van deixar unes eleccions atípiques. L'absència de l'esquerra abertzale als comicis i l'escàs suport social d'aquest nou Govern posen més dubtes sobre la taula.

( 1 vot )

Carregant...

Després de les últimes eleccions basques la situació política va composar-se en unes circumstàncies noves i diferenciades en tot el període democràtic. Com sempre a Euskadi, tot tant complex, tot tant canviant. Per primera vegada el Partit Nacionalista Basc no sumava prou suports i la marca basca del PSOE (PSE) podia accedir a la ‘lehendekaritza’ amb el suport del PP.

Així, acomplint-se aquestes perspectives, socialistes i populars van forjar una aliança, de manera que els segons donaven el seu vot perquè Patxi López es convertís en lehendakari. El líder del PP basc, Antonio Basagoiti va batejar aquesta relació com una situació de “sexe però sense amor”. Sense dubte, una manera adient de descriure aquesta aliança un pèl estranya. O potser no tant. A Euskadi tot tant complex, tant canviant. Les lectures a fer a partir d’aquest moment eren moltes. Tantes com tonalitats de verd tenen els prats que s’asseuen als peus de les muntanyes del nord. Però una cosa sembla clara: la democràcia representativa, el parlamentarisme més feréstec va fer acte de presència. Les regles del joc són unes, i curiosament, són a les que juguem. Els nacionalistes bascos eren la força més votada, però dos altres partits decideixen posar-se d’acord i sumen majoria. És net, és legítim, és incontestable. No cal caure en el discurs tronat de la victòria robada i de posar una manta de dubtes sobre la democràcia, com alguns polítics fan al nostre país des de fa dues legislatures i mitja. No cal, perquè cansa. Com l’aigua amb gas, que al principi és curiosa i pot arribar a fer gràcia, però l’eternització la malmet.

Dit això, hi ha dos elements que esquitxen de matisos aquesta realitat fefaent. A Euskadi tot tant complex, tot tant canviant. Primerament, recordar que a aquestes eleccions no és van poder presentar, per decisió judicial, els partits abertzales. Aquesta mutil·lació del sistema de partits va suposar uns resultats canviants i adulterats, com la llet a la que se li afegeix calci. El vot nul va superar el 10%; un fet totalment digne d’estudi i que hauria de fer rumiar a més d’un jutge el com i el perquè dels actes. En segon lloc, després d’unes setmanes dels comicis, es va presentar una enquesta on mostrava que el 70% dels bascos no donaven suport a l pacte governamental entre PSE i PP. Aquesta segona taca a la normalitat suposada sí que és per posar una xinxeta al mapa.

Amb tot plegat, els actuals dirigents bascos, tant obstinats en portar aire fresc a les institucions basques, haurien de començar a plantejar-se si al obrir tantes finestres per fer córrer la brisa, no s’hauran deixat alguna porta oberta per on se’ls està escapant la legitimitat democràtica.