Dijous, 22.10.2009 | 00:00h

Tòpics d'alçada

Joan Puigcercós ha estat escollit com a candidat d'Esquerra a les properes eleccions catalanes. I com a ERC no els agraden els convencionalismes van decidir passar el cap de setmana a Núria, amb ascensió al Puigmal inclosa, per celebrar la proclamació.

( 1 vot )

Carregant...

El passat cap de setmana Joan Puigcercós va ser proclamat pel seu partit com a candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions a la Generalitat. Tal fet no fou una sorpresa perquè ja es sabia, però la escenificació és el que fa la notícia, especialment en política.

La tria de Puigcercós com a candidat ens mostra la magnitud del poder que aquest ha agafat en el partit. Quan temps enrere va abandonar el seu càrrec de conseller de Governació, l’eclosió de temps lliure va provocar que es dediqués en cos i ànima a agafar les regnes de la formació republicana. Primer va aconseguir guanyar les eleccions primàries fent tàndem amb Joan Ridao i accedir a la presidència del partit. Després va aconseguir ( o pactar ) que Josep-Lluís Carod-Rovira renunciés a ser candidat a les eleccions catalanes. Posteriorment, es va llimar al senyor Joan Carretero, perquè aquest tenia tendència a dir el que li bullia per la bossa escrotal i no parava de donar la imatge de radicalisme a Esquerra, que fa tant temps que intenten treure’s de sobre. Val a dir, que sovint en va. I finalment s’ha tret de sobre del tot a Carod i ha afaitat el seu bigoti de les llistes per a les eleccions autonòmiques. Així doncs, Puigcercós ha anat fent lloc i neteja, per acabar assentant el seu cul robust i ripollenc a les altes esferes dels independentistes.

Altrament, la notícia de la candidatura de Puigcercós també ha aconseguit un color molt folklòric gràcies al sainet un pèl barroc que van muntar els d’ERC a Núria. Perquè els republicans van decidir passar el cap de setmana a la mítica vall catalana per escenificar l’elecció del polític del Ripollès. Què bonic tot plegat. Els periodistes i càmeres de televisió encara deuen agrair haver hagut de passar el cap de setmana passant fred i traginant els trastos entre el cremallera i les muntanyes catalanes. A més, Joan Puigcercós va celebrar, diumenge, la seva elecció pujant al Puigmal. Ho va fer sense barretina, però. Perquè aquesta dèria dels patriotes catalans en pujar cims per elaborar metàfores sobre l’esforç i donar pel sac als pobres informadors? La platja de la Barceloneta és menys catalana que la Vall de Núria? Proposo que per les pròximes eleccions facin una partida de dominó a Quintanilla de Onésimo, que seria molt més original i, fins i tot, post-modernista.