Deien que tenien les infraestructures, els hotels, que tenien les seus, fins i tot van allargar la mà a Barcelona dient que comptaven amb ella pel futbol... però és cert i vist amb perspectiva que aquella candidatura anava una mica coixa, potser fruit d'això de ser precipitada i hereva de la proposta d'Àlvarez del Manzano.

Un cop agafades les regnes per Ruiz-Gallardón de totes totes, Madrid es va posar a treballar va fer moltes i moltes obres i es va posar a l'ordre del dia. La campanya ha estat molt més moderada i efectiva, vull suposar que fruit de l'experiència anterior. Han sabut focalitzar les inversions i no han creat centenars de coses Madrid 2016 com si que va passar amb Madrid 2012, clubs de bàsquet, patrocini de pavellons...

El camí era aquest però l'oportunitat la darrera i l'equivocada. La darrera perquè un nou esforç ens portaria a parlar dels jocs de l'any 2020 i les infraestructures caldria tornar a fer-les noves i l'equivocada perquè s'ha vist que la oportunitat bona era la passada, on Londres encara es troba fent mans i mànigues per a que la seva gent s'enganxi amb els jocs i perquè a la propera Roma i París ja han dit que s'hi volen presentar i la sàvia nova vindrà amb més força que Madrid.

Tenien una 'corazonada', però s'ha partit en dos, per una part s'han quedat amb el cor, que han vist que funciona i que poden fer coses per a moure la gent (potser el Mundial de Futbol, Jocs Mediterrànis...) i per altre part s'han quedat amb ¿nada?, no senyors, amb res no s'han quedat Madrid ha conseguit renovar les seves instal·lacions esportives i endur-se bona part de les inversions en infraestructures.

Per cert, felicitats Rio, hem passat del Chinchón a la Cachaça i esperem veure un Jocs si més no molt festius i amb moltes ganes.

El Barça ha hagut d'entrenar amb molts, molts jugadors del filial, això desestructura al filial i al juvenil. Els pocs que s'han quedat fan actes institucionals i suen com els que més. Els tocats tenen temps de recuperar-se però amb una llarga muntanya per endavant.

Aquesta aturada de dues setmanes per culpa de les seleccions no afavoreix a ningú... però també és cert que a Espanya fa molta calor durant el més d'agost i que és difícl jugar a segons quines hores. Aquesta temporada ja hem hagut de lamentar la pèrdua d'un espectador amb un cop de calor.

Les dates i els horaris cada vegada són més protagonistes i és trist, la gent vol veure futbol i no patir pel dia, la hora i el canal de televisió, una mica de seny, si us plau.

Sap que la gent busca les seves botes, la seva samarreta, sap que la gent ho donarà tot per ell. Tot i que costarà que alguna part del Camp Nou oblidi a en Samuel Eto'o, ell, i només ell ho pot aconseguir. Ho demostrarà i deixeu-me posar la mà al foc que ho farà aviat. A la presentació de dilluns ja deixarà mostres que sap molt de futbol i no només del que es juga terreny de joc. Sinó del que es juga al carrer, a les samarretes, als cartells de les botigues...

Sabrà guanyar-se les portades dels diaris i no només perquè sigui autor dels millors gols dels partits sinó perquè fins i tot és espectacular celebrant gols i deixant anar la seva ràbia després d'afusellar la porteria rival. Les pinyes que feien els jugadors per a celebrar els gols han trobat un nou pal de paller. Donarà molt de joc dins el camp i fora i per bons motius.

Per cert, ve amb cançó inclosa:

Que vingui Zlatan Ibrahimovic al FC Barcelona no té preu, és un davanter espectacular, un fora de sèrie d’aquells que decideixen partits, que decideixen lligues. Ha marcat 25 gols en una lliga tant aguerrida com la italiana. Allà ha sabut desplegar el seu millor joc però el que pot arribar a fer ara pot ésser estratosfèric.

El millor de tot de l’arribada d’Ibrahimovic és que amb la mateixa operació hi poses a Eto’o, mates dos ocells d’un tret. Guardiola té el que vol, un davanter alt, fort, amb bon toc i mobilitat i Mourinho a l’Inter s’emporta un jugador per a qui sempre n’ha tingut bones paraules.

I quan diem que no té preu, és perquè parlar de preus és mentir, perquè si s’hagués volgut maquillar molt bé la operació, la cosa era tant fàcil com ficar també a Maxwell per mig per a que entre tant de jugador no es poguèssin establir xifres.

A més tots aquest que diuen que si Ibrahimovic ha costat 85 o 90 milions estan molt equivocats, perquè a 1 de setembre en Samuel Eto’o té un cost de 0 milions. Així que posats a valorar... em sembla que el Barça ha sortit guanyant de totes, totes i el més important s’ha tret de sobre un jugador que estava predestinat a portar problemes al vestuari i més sabent que seria la seva última temporada.