Dimecres, 14.10.2009 | 14:15h

Equips que cuinen amb una bona base

Treballar amb confiança. Tenir la certesa que un pilot actuarà com es desitja per a l'equip; estar segur de les qualitats i possibilitats pròpies. A la Fórmula 1, tots els ingredients culinaris han de ser sublims, no poden haver-hi errors. I és per això que quan un equip busca incorporar un pilot a la categoria reina, ha de ser el més elevat del seu gènere, s'ha de conèixer la seva procedència i el seu recorregut professional; han d'haver seguit a la materia primera de prop...

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Escollir amb coneixement. Saber que no tot serveix com la clau de l'èxit; que sense un seguiment exhaustiu dels joves pilots, el pastís que es cuina no pujarà per molt llevat que se li tiri... I aquí és on entren els programes de joves pilots dels equips. Cuiden als seus futurs pilots des de l'arrel, des que comença a créixer la primera fulla; segueixen els seus progressos, els reguen amb freqüència i separen a les herbes dolentes dels integrants amb un potencial prometedor. És un procés dur, però que al final dóna els seus fruits.

Treballar amb joves que convencen. Tenir la barreja del pastís amb el color i el sucre adequats. Una barreja que combina joventut, talent i ganes. El millor exemple fins al moment és el de Red Bull i Sebastian Vettel, qui lluita pel mundial al costat de pilots totalment experimentats com Barrichello o Button. Per no parlar de Toro Rosso, que aposta per Buemi i Jaume Alguersuari, o Renault, que no ha dubtat a incloure Grosjean en la seva recepta secreta. Són equips que conten amb una prestigiosa escola de cocció i que no es deixen enganyar per productes precuinats i sense etiqueta que descrigui la seva procedència.

Encarar el futur amb garanties. Condimentar el pastís amb substàncies suculentes. Apostar amb la seguretat de saber que la jugada sortirà bé. Això és pel que serveixen aquests programes de joves pilots. I l'exemple més recent de convicció és el de Toyota, qui aposta per un pilot que coneixen com és Kamui Kobayashi per substituir Timo Glock a Brasil després de l'accident que va sofrir a Suzuka. Han tret una porció de la coneguda barreja que guarden al frigorífic i l'han afegit al pastís que es cuina a foc lent en el forn: al japonès li ha arribat l'hora de la veritat, i ho farà protegit per un equip que sap del que és capaç.

Competir amb seguretat. Saber que el pastís que es cuina comptarà segur amb una aroma que enamora i un sabor cautivador; saber que quan els actuals pilots deixin l'equip, el futur estarà assegurat. És per això que equips com Red Bull, Renault, Toyota o Williams s'aventuren a apostar per Vettels, Grosjeans, Alguersuaris, Hulkenbergs, Di Grassis, o Kobayashis, etc. S'asseguren l'èxit amb valors segurs que triomfen en categories inferiors i als quals segueixen com si de futures estavelles Michelin es tractessin.
Córrer sense aquesta seguretat, sense aquestes garanties, sense coneixement ni garanties. Així és com ho fa tot un equip com Ferrari. Com si visquessin de tots els dolços cuinats i no es preocupessin pels quals queden per venir. No conten amb un programa de joves pilots, no tenen res en el frigorífic. I així és com s'acaba cremant el pastís: Ferrari ha demostrat grans problemes per a trobar el substitut de Massa. Luca Badoer serveix pels experiments de la cuina, no per competir amb les obres d'art de les pastisseries; Marc Gené s'ha consolidat com una pasta fullada d'exposició, i Fisichella segueix sent un tradicional bescuit igual que els d'abans. I d'aquí és d'on surten els errors de la Scuderia. La necessitat d'innovar i de desafiar al futur s'ha de combinar amb una escola de joves talents; s'ha de tenir la seguretat que després del bo, pot venir alguna cosa encara millor. Perquè una bona base assegura una cocció sense errors.

548 lectures Comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar

Tabatha Valls

Equips que cuinen amb una bona base