Qui té un Tour, té un tresor

A Barcelona es buscava crear una gran onada groga, a Girona veure per fi competir als ciclistes que hi resideixen durant l’any, i en general s’esperava que la gent respongués a la crida feta per les autoritats però la veritat és que malgrat la pluja, es van superar les espectatives

( no hi ha cap vot )

Carregant...

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

Fins ara la organització del Tour de França només valorava el territori català per algunes de les muntanyes del Pirineu i para de comptar però des de ja fa uns anys Barcelona demanava poder formar part de la volta ciclista per etapes més famosa del món, ja que ‘La Vuelta’ a Espanya també se n’oblida vàries vegades.

Cap al septembre de 2008 es va saber que Barcelona tindria dues etapes, l’arribada i la sortida de ‘La Gran Boucle’ i com sempre van arribar els escèptics, els que desconfiaven que de veritat servís per a alguna cosa que un centenar d’homes amb les cames depilades i damunt de bicicletes portèssin alguna cosa bona a la ciutat i la veritat és que el balanç general només pot estar format per bones paraules.

Tot i que s’hagin alçat veus en contra des de col·lectius com els taxistes cal dir que el transport públic i sobretot el metro van funcionar a la perfecció, la gent es va poder moure força bé per la ciutat i el millor de tot és que la gent no es volia moure, volia sortir de les feines, baixar al carrer, sortir a les places i veure com passaven els ciclistes.

Però la sorpresa per a molts va ser que una bona estona abans que els corredors va passar la caravana publicitària del Tour on es repartien regals dels patrocinadors a tort i a dret i la veritat és que la gent quedava sobtada de veure gent dins de llits, caixes de cervesa gegants rodant per la carretera, tot un espectacle que realment hagués fet falta que es publicités molt més.

Per la resta, com sempre, els corredors van passar a gran velocitat i pocs van poder reconèixer als seus corredors preferits, però la veritat és que la pujada a Montjuïc va ajudar a donar un toc molt especial a una etapa on molts corredors van quedar sorpresos de la duresa d’una etapa teòricament de tràmit.

Si m’he de quedar amb alguna cosa de l’etapa que va acabar a Barcelona i de la sortida per la ciutat, sens dubte és amb la gent, que va respondre com feia temps que tenia ganes de fer... sortir al carrer i gaudir amb els grans events esportius. Barcelona ’92 va poder maravellar el món gràcies a la tasca dels voluntaris i d’una ciutat i un país que es van bolcar de ple en l’esdeveniment. Ahir va ser un tast, breu però que va demostrar que la gent té ganes de vibrar, sens dubte em va semblar un preludi espectacular per als Mundials d’Atletisme de 2010.